Més Autonomia

Els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya necessitem i estem en condicions de donar un salt endavant en matèria d’autogovern. Necessitem més autonomia: eliminant duplicitats, interferències, conflictes de competències, malbaratament de recursos i energies. Hem de desenvolupar les previsions de l’Estatut de 2006, culminar el traspàs de les transferències pendents, impulsar la reforma de lleis orgàniques estatals com la que regula el poder judicial i l’administració i les hisendes locals. Volem reforçar les polítiques d’ordenació, defensa i promoció de la llengua catalana, especialment pel que fa a les competències d’educació i cultura. I volem incorporar a la Constitució el reconeixement dels drets històrics de Catalunya, avui recollits en l’article 5 de l’Estatut d’Autonomia, així com competències derivades de la singularitat catalana com les relatives a seguretat. Ens cal també reforçar els mecanismes de participació en la definició i desplegament de les polítiques de l’Estat, així com els instruments de cooperació entre els diversos nivells d’administració. També volem un tractament específic que faci possible el ple exercici de la capitalitat de Barcelona a partir del reconeixement de la seva importància estratègica i simbòlica.

Som plenament conscients que part de la insatisfacció existent a Catalunya es deriva de la manca de reconeixement d’elements simbòlics referits a la seva identitat nacional i a la seva història.

Per superar aquesta insatisfacció, ens proposem:

  • Aprovar una Proposició de Llei Orgànica de reconeixement i empara de la pluralitat lingüística d’Espanya.
  • Culminar el reconeixement de la pluralitat lingüística al Senat.
  • Assegurar la presència de Catalunya i de les cultures catalana i aranesa a la UNESCO, i creació a Barcelona d’una oficina tècnica de coordinació de la presència en aquest organisme internacional de les diverses llengües i cultures espanyoles.
  • Resoldre qüestions relatives a la memòria històrica, com l’anul·lació radical i expressa del judici al president Lluís Companys, avançant en el camí dels esforços realitzats en aquest àmbit a través de la Llei de Memòria Històrica, així com de tots els altres processos i sentències o resolucions dictades per òrgans penals o administratius del franquisme per raons ideològiques, polítiques o de creences.

Els acords de Granada i la Declaració de Barcelona contenen els nostres compromisos al respecte.

Deja un comentario